ADVERTÈNCIA, Ull amb l’ona elèctrica!

desfibrilador electrodos, corprotegit

Si has decidit comprar o adquirir algun desfibril·lador, és molt important que comprovis el tipus d’ona elèctrica que se li aplica al pacient. D’ella depèn l’efectivitat de la descàrrega, i, en molts casos, l’èxit o fracàs. Una ona elèctrica de qualitat ofereix millors resultats davant d’una víctima amb una arítmia.

La desfibril·lació del cor requereix l’exposició de la major part del miocardi a un camp elèctric. Rigorosament, anomenem Forma d’Ona de Desfibril·lació Transtoràcica Òptima, a aquella que restaura el miocardi a la seva funció de bateg normal amb la mínima energia aplicada al pacient.

Abans de continuar, no hi ha una ona especifica que sigui òptima per a tots els casos.

Antigament, en els anys seixanta s’utilitzaven dos tipus d’ones monofàsiques, la esmorteïda sinusoïdal i l’exponencial truncada. Es mostren en la següent figura:

Aquest tipus d’ona aplica altes intensitats, de l’ordre de més de 40 ampers al tòrax del pacient, i resulta no tan efectiva (comparat amb les següents ones).

Els desfibril·ladors que fan servir l’ona monofàsica emeten un corrent amb una determinada polaritat, és a dir, el corrent només flueix en una direcció. Tenen el desavantatge que la quantitat d’energia lliurada varia amb la impedància transtoràcica i la mida dels pacients.

Encara que ja no es fabriquen equips amb aquest tipus d’ona, encara segueixen en funcionament dins el mercat. Un mai sap el que es pot trobar, per això, és recomanable saber el tipus d’ona utilitzada en cada dispositiu.

 

 

Cap a la forma d’ona òptima

A mesura que han passat els anys i han avançat els estudis sobre el cor, s’ha comprès que més enllà de l’ona monofàsica que hi ha ones que apliquen menys energia i resulten en un millor tractament de l’arítmia.

 

 

Es va començar a utilitzar la forma d’ona bifàsica. Donada la seva senzillesa i alta eficàcia ha aconseguit arribar al podi sent la més difosa i utilitzada entre els fabricants de desfibril·ladors.

La seva característica principal és que allibera el corrent en dues fases. En el moment inicial de l’ona, el corrent flueix en direcció positiva durant un interval de temps determinat; posteriorment, el corrent abruptament inverteix la direcció i flueix en un sentit negatiu en el temps restant del xoc.

A més, si es compara amb l’ona monofàsica ja mostrada, s’aprecia que el corrent alliberat és molt menor. L’evidència a partir d’estudis extra i intrahospitalaris, indica que xocs d’ona bifàsica de baixa energia tenen igual o major èxit per acabar amb una Fibril·lació Ventricular que els xocs d’ona monofàsics.

Partint de la bifàsica, van sorgir algunes variants depenent de cada fabricant de desfibril·ladors.

 

 

De manera breu i diferenciadora:

  • Exponencial bifàsica Rectilínia: pretén minimitzar la dispersió del corrent de pic i la mitjana de corrent en pacients amb diferents impedàncies.
  • Corrent Controlada: pretén mantenir un corrent i una durada constant al llarg de la descàrrega, independentment de la impedància del pacient.
  • Exponencial bifàsica mostrejada: manté la durada total constant i fa que la tensió mitjana de la descàrrega sigui proporcional a la impedància del pacient ajustant l’amplada de cada pols.

No hi ha una evidència científica clara que un tipus d’ona prevalgui per sobre de l’altra, cada fabricant defensa les propietats de la seva ona.

El que si està clar és que la monofàsica ha caigut en desús, encara que molts DEA segueixin circulant amb aquest tipus d’ona predeterminat.

Si tens dubtes sobre el tipus d’ona de la teva DEA, pots consultar-nos enviant-nos un missatge.

 

 

Font: Rev Fed Arg Cardiol. 43(4): 202-208 – Rev Chil Anest; 41: 28-35

Posted in BlogCat and tagged , , .